Calendari

No hi ha esdeveniments pròxims.

Temps era temps…

Història de l’agrupament
La Claca començà com la iniciativa d’un grup de joves que volien fer alguna cosa pel seu poble. Formaven part del que s’anomenava Grup de Reflexió, es reunien periòdicament a la Salle Cassà i amb la ajuda i el guiatge del Germà Eduard Blasco parlaven i discutien sobre temes que d’alguna manera o altra els preocupaven,  fins que arribaren a la conclusió que no n’hi havia prou amb parlar. Així doncs, el primer any (1990-91) van començar a fer unes sortides esporàdiques de cap de setmana amb els alumnes de sisè de la Salle Cassà que volien. La primera es feu a Santa Ceclina (Caldes de Malavella) i la segona a Ca l’Aldric (Romanyà de la Selva). Les sortides van anar tan bé que el següent curs (1991-92) el grup establí La Claca com a esplai i entitat del poble, i obria les inscripcions  als alumnes de sisè i de setè d’EGB.
1a_sortida_Ca_LAldric_91

Durant dos anys La Claca va funcionar com esplai amb una gran resposta dels nens. El Germà Eduard havia estat en agrupaments d’altres pobles i els va proposar als monitors entrar dins l’escoltisme formant un agrupament. En el primer moment van sorgir alguns dubtes perquè cap dels monitors coneixia aquest món, però finalment es van decidir i fou així que el curs 92-93 s’inicià la primera ronda de l’Agrupament Escolta La Claca.

Començà amb dues unitats, la de Rings i la de Pics. I el següent curs s’inaugurà la unitat de Llids. La Claca anava creixent de mica en mica i també augmentava el número de clacaires. Els cursos van anar passant i  la ronda 96-97 s’obrí per primer cop la unitat de Truc, amb alguns d’aquells nois i noies que havien participat a les primeres sortides de La Claca quan feien sisè. Es tardà uns quants anys a obrir la única unitat que faltava a l’agrupament, la dels més petits, els Castors i les Llúdrigues. Això no fou fins a la ronda 2011-12.

Història de l’escoltisme
ScoutingForBoysEl moviment escolta es va donar a conèixer l’any 1908 quan Baden-Powell va publicar Scouting for boys. En aquest llibre s’expliquen petites històries i es donen consells per aventurar-se en l’scouting, és a dir, l’exploració en el medi natural, d’acord amb les normes de comportament inspirades en els cavallers medievals. Aquest llibre va significar l’inici de l’escoltisme i molts grups s’hi van començar a basar. A partir d’aquí, es va organitzar l’associació Scout anglesa, la primera del món. L’escoltisme es va estendre ràpidament per Anglaterra (el 1910 ja tenia 109.000 membres). De seguida es va escampar internacionalment, tant a l’Imperi Britànic com per tot Europa: el 1913 hi havia escoltisme a Alemania, Àutria-Hongria, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Itàlia i Suècia.
 TheJungleBook
En els seus inicis, l’escoltisme s’adreçava a nois d’entre 12 a 17 anys, però es va adaptar aviat a les noies (girls-guides o noies guies), amb la creació del guiatge. També es va adaptar als infants (cups-wolfs o llobatons), amb un simbolisme tret d’El Llibre de la Selva de R. Kipling, i als joves de 18 a 23 anys (rovers o rutes).
Des del 1920 els escoltes dels diversos països es reuneixen periòdicament en grans campaments internacionals anomenats ‘jamboree’. Actualment l’escoltisme és present a tot el món, amb més de 38 milions d’escoltes i guies. L’escoltisme mundial té la seu a l’Oficina Escolta Mundial de Ginebra i el guiatge, a Londres.
L’escoltisme a Catalunya
ManualExcursionisme

Josep Maria Batista i Roca va ser un dels introductors de l’escoltisme als Països Catalans. Va residir alguns anys a Anglaterra i allà es va interessarpel moviment escolta. En una conferència al Centre Excursionista de Catalunya, es va declarar partidari del mètode escolta per a l’educació del caràcter de la joventut. El 1927 va fundar l’organització Minyons de Muntanya i el mateix any va publicar el Manual d’Excursionisme.

Batista i Roca va recórrer els centres excursionistes de barris i pobles per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils cap a les pràctiques escoltes. Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que va trobar ressò immediatament en molts grups de joves de centres excursionistes, entitat  recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya i el 1930 el primer aplec general de Minyons de Muntanya.

El 1930 es constituí el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya, amb Josep Maria Batista i Roca com a president. Un altre membre destacat n’era mossèn Antoni Batlle i Mestre, que va col·laborar en la constitució de la Germanor de Noies Escoltistes.

El 1932 ja eren 44 les entitats federades. El 1933 les associacions que havien nascut sota l’impuls de Batista i Roca constitueixen la Institució Catalana d’Escoltisme per coordinar les seves activitats. El mateix 1933 els Minyons de Muntanya van rebre el reconeixement i l’autorització del papa Pius XI per la celebració de misses a l’aire lliure en els seus campaments. La primera missa es va celebrar al Collsacabra.

Durant la Guerra Civil de 1936-39 els escoltes van fer serveis auxiliars. Després del 1939 van reprendre les activitats en la il·legalitat. Durant els anys 40 i 50 el moviment escolta va tenir un paper important en la recuperació cultural i cívica de la joventut catalana. Una de les principals figures d’aquest període va ser Mn. Antoni Batlle, que va tenir molts de contactes amb Scouts de France, el nostre moviment escolta veí.

A mesura que el moviment escolta es recupera amb força, sorgeixen diferents federacions que el 1977 s’unifiquen en la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Actualment la componen tres associacions: Escoltes Catalans, que aplega els agrupaments laics; Acció Escolta, els grups escoltes plurals, i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya que aplega els agrupaments catòlics. En l’any 2007 hi ha uns 19.000 escoltes a Catalunya.